On comencen els Apenins

Notes sobre la cultura i la natura del territori de les Quattro Province

Mount Alfeo, and mount Carmo behind, seen from Capanne di Cosola / Fabrizio Capecchi

 

contactes: redazione@appennino4p.it
qui fa aquesta web ; drets d'autor


English ; Deutsch ; Nederlands ; Français ; Occitan ; Castellano ; Sardu ; Italiano ; Ticinees ; Bulgnais ; Română ; dialetto di Voghera, Massinigo, Menconico, Artana, Daglio, Carsi

 

Els Apenins, la serralada que recorre com una columna vertebral tota la península italiana, comencen a l'altura del pas del Turchino, entre Gènova, Voltri i Alessandria *. Algunes persones consideren que el nom "Appennino" deriva de Pen, una divinitat ligur dels boscos i de les muntanyes, del qual també haurien derivat els noms de cims com Penna i Pénice.

mapa Aquestes pàgines estan dedicades al primer tram septentrional dels Apenins, un conjunt de cims i valls dividit, des del punt de vista administratiu, en quatre províncies de quatre regions diferents: Gènova (Liguria), Alessandria (Piemont), Pavia (Llombardia) i Piacenza (Emília-Romanya). Culturalment, però, es tracta d'una zona homogènia, on durant segles la població ha viscut de maneres semblants (del conreu de cereals, patates i castanyes, de la cria de cabres i vaques, amb la construcció de pobles d'estructura característica, etc.) i la gent s'ha conegut i s'ha casat més fàcilment entre les valls altes que no pas entre les valls i les zones de planura corresponents. Aquesta unitat és testimoniada sobretot en la música tradicional popular, que per això ha estat definida "de les Quattro Province": expressió que ens sembla la més adient per denominar l'àrea de què parlem.


Una terra de ponts

Bobbio. Pont geperut / CG Se sap que l'imaginari popular associa normalment la construcció d'un pont amb la intervenció destructiva del diable, i és fàcil endevinar-ne la raó: els ponts uneixen, el diable és "aquell que divideix". [...] En la cultura popular, més com a follet destorbador que com a encarnació del mal absolut, el diable insinua, amb les seves accions negatives, la imatge de la contradicció inherent a qualsevol acció que tendeixi a unir, a franquejar, a enllaçar. En el fons, la seva desesperada oposició a la creació de contactes, nexos, comunicacions, porta en si un germen de valor: la defensa d'identitats i especificitats, però cau en l'error de tancar-se a l'altre, de ser només un refús absolut i estèril.

Si el pont geperut de Bobbio, que uneix les dues ribes de la Trebbia, m'ha suggerit aquestes consideracions, és perquè en aquestes valls, que actualment ja estem acostumats a anomenar "de les Quattro Province", es fa palesa plenament la complexitat dels múltiples i contradictoris temes de la unió i el conflicte, del tancament i l'intercanvi, l'obertura i l'isolament. Són valls recorregudes per traçats viaris mil·lenaris, com les vie marenche o vie del sale, les antigues rutes que conduïen al mar entre tarteres i corrents d'aigua, o bé pels colls entre les carenes, emmirallades al nord en boires de la planura o al sud en la lluïssor diàfana d'una franja de mar. Valls antany plenes d'antigues solidaritats, costums comunitaris, abundància de pastures i riquesa d'aigües. Però també de racons remots i penya-segats escarpats, d'existències consumides amb horitzons sempre iguals, de rivalitats antigues i sagnants. Valls que avui sovint s'han fet impenetrables, amb masies desparegudes sota la vegetació triomfant i cledes tristament abandonades.

Paolo Ferrari Magà
(Dalla val Trebbia alle "molte province" = World music magazine. 62 : 2003.10. p 5-7)

On comencen els Apenins : notes sobre la cultura i la natura del territori de les Quattro Province / redazione ; Coral Romà : versione catalana ; © autori -- <http://www.appennino4p.it/index.ca.html> : 2006.01 - 2007.01 -