Ont comença l'Apenin

Nòtas subre la cultura e la natura del territori de las Quatre Províncias

Mont Alfeo e mont Carmo darrier, vistes de Capanne di Cosola

 

per contactar: redazione@appennino4p.it
qual fa lo sèti ; dreches d'autor


English ; Deutsch ; Nederlands ; Français ; Català ; Castellano ; Sardu ; Italiano ; Ticinees ; Bulgnais ; Română ; dialetto di Voghera, Massinigo, Menconico, Artana, Daglio, Carsi

L'Appenin, cadena montanhosa que corrís Itàlia peninsulara tota coma una ossadura, començant al nivèl del còl de Torqui, puèi passant per Genòva Vòltri e Alexandria *. Se suspausa que lo nom "Appenin" es derivat de Pen, diu ligure dels bòsques e de las montanhas, que ne'n serián derivats tanben de noms de monts coma Penna e Penice.

carta a grande scala Aquelas paginas son dedicadas a la partida la mai septentrionala de l'Appenin, un grop de montanhas e valladas repartidas administrativament en quatre províncias de quatre regions diversas : Genova (Liguria), Alessandria (Piemonte), Pavia (Lombardia) e Piacenza (Emilia-Romagna). Se tracha pasmens d'una zòna omogenèva, ont pendent de sègles lo mond a viscut tradicionalament (en cultivar de cerealas, de patanas e de castanhas, en abelir de cabras e de vacas, en bastir de vilatges de l'arquitectura caracteristica, e.ç.a) e se son coneissuts e esposats mai aisidament entre vals nautas puslèu qu'entre valladas e planas. Aquesta unitat apareisse mai que mai dins la musica tradicionala populara, d'aquí definida coma aquela de las Quatre Províncias : expression que sembla la mai adaptada per definir la zòna que ne'n parlam.


Una terra de ponts

Bobbio. Ponte medievale gobbo sul Trebbia / CG

Se sap que tradicionalament, l'imaginari popular associa l'edificacion d'un pont a l'intervencion totjorn trebolanta del diable, e es aisit de ne comprene la rason : los ponts unisson, lo diable despartisse. Mai fòl e trebolant qu'incarnacion del mal absolut dins la cultura populara, lo diable representa, ambé tota sa carga negativa, l'imatge de la contradiccion de cada accion que vòl unir las valladas e escambiar. Totun, son oppausicion desesperada a la creacion de contactes, ligams, communicacions, pòrta en sé un germe de valor : la defensa de l'identitat e de l'especificitat, mai es tombat dins lo malentendut de la barradura a l'autre, d'un refús absolut e esterle.

Se lo pont voltat de Bobbio, unissent las doas rivas de Trebbia, m'a inspirat aquelas consideracions es perque dins aquelas valladas sonadas "de las Quatre Províncias", se pòt observar d'a plen la complexitat e la multiplicitat de las contradiccions entre union e conflicte, barradura e escambi, dubertura e isolament. Las valladas son percorregudas de dralhas millenàrias, via dels mercants e rota de la sal, corses de rius o lo long dels sèrres entre blau e vert, e delimitadas al nòrd per las nèblas de la plana o al sud per la lusor diafana del litoral. Sèm dins las valladas dins un temps de solidaritat antica, de costumas comunotàrias, amb los prats immenses, la riquesa de l'aiga. Pasmens, sèm pas mai al temps dels clastres alunhats e bravament barrats, de las existèncias passadas jos un asuèlh sens relambi lo mèsme, de las rivalitats anticas e sanguinas. Las valladas uèi son pron sovent de sèlvas impenetrablas, de vilatges aroïnats dins un triomfle de la vegatacion, embarrats dins l'escuresina de l'abandonament.

 

Ont comença l'Apenin : nòtas subre la cultura e la natura del territori de las Quatre Províncias / redazione ; "Association pour le développement de l'occitan" Lozère : versione occitana ; © autori -- <http://www.appennino4p.it/index.oc.html> : 2007.06 -